Catalanitat és Hispanitat

Les falsificacions dels separatistes 11 febrer 2014

Companys, Ferrer i Guàrdia, Lluís Llach, Caracremada, Escarré o Juandó exemples de Catalunya i la seva llibertat. Gent immarcescible i representant de lo bo i millor de Catalunya, gent compromesa amb la llibertat i el patiment de la nació mil·lenària, personatges de tarannà lluitador i nacionalista, patriotes d’una nació oprimida per un estat malfactor i opressor. Sis exemples de la Catalunya del segle XX que ens emmiralla pel futur de la Catalunya en llibertat del segle XXI, tòtems e icones de la Catalunya independent que somien els Jonqueres i Mas. Així és la propaganda del pensament únic.

Sis personatges de diferent procedència (la política, la educació, la cultura, la milícia, l’església i la judicatura), sis farsants de la seva història, sis personatges que representen just el contrari del que ens volen fer creure. Sis exemples de les mentires separatistes.

Lluís Companys i Jover. El màrtir de Catalunya.

Polític i advocat, conegut com “El Pajarito”. Primer

(més…)

Catalunya la nostra nació cultural, Espanya la nostra nació politica 11 gener 2014

“Vic o reina de Muntanya,

No et diran estèril, no;

Tres homes has dat a Espanya

Que no tenen parió:

 Balmes en saviduria,

I Claret en santedat;

Mossèn Cinto, en poesia.

Quina excelsa trinitat¡”

En Mossèn Joan Colom recordava els versos del propi Mossèn Cinto Verdaguer en la poesia “A l´Excm. Senyor Doctor D. Benet Vilamitjana”, tot parlant de l´aportació hispana dels vigatans.

Quan el 1868 Mossèn Cinto presentà als Jocs Florals una de les seves primeres composicions, “L’Espanya naixent”; un poema sobre Colom, el descobriment d’Amèrica, la Hispanitat i L’Atlàntida; ell ja estava deixant ben a les clares la profunda joia de ser espanyol vivint en català . No tingué sort davant del tribunal, i el poema no rebé ni un accèssit. L’any 1870 fou ordenat prevere i destinat a Vinyoles d´Oris. En aquest poble va escriure poesia de tipus religiós i mística, i va començar a esbossar el poema èpic de la literatura catalana, “L’Atlàntida”, on el poema “L’Espanya naixent” fou el seu esbós embrionari. El nacionalisme hispànic renaixia en forma poètica, les lletres catalanes es vestien d´or per escriure els més bells paràgrafs que mai la nostra literatura havia creat.

Però la seva salut malaltissa, el portà a buscar un nou destí, i així va entrar en contacte amb el Marquès de Comillas que l’anomenà capellà dels vaixells de la Companyia Transatlàntica. Les seves llargues estades a Amèrica li varen representar la creació d’un nou tipus de poesia, en que hi sovintegen els temes patriòtics amb l’enyorança de la terra deixada (L’emigrant, Lluny de ma terra, Sortint de Cadis) i sobretot d’assentar les bases de “L’Atlàntida”.

“L’Atlàntida”, definida per Marià Manent com: “una sumptuosa síntesi: un poema d’intenció cristiana, centrat en la idea de la culpa, però bastit principalment amb carreus de la mitologia grega i de les tradicions celtes, i coronat amb l’emoció renaixentista dels grans descobriments geogràfics“. La creació còsmica de L’Atlàntida és la creació d´Espanya, la de la Hispanitat, la descoberta d’Amèrica:

“I a tu qui et salva, oh niu de les nacions iberes,
quan l’arbre d´on penjaves al mar foy submergit?
qui et serva, jove Espanya, quan lo navili on eres
com a gòndola amarrada, s´enfonsa migpartit?
LA Altíssim¡ Ell, de nàufrag tresor omplint ta popa
del Pirineu, niu d’àguiles, t’acara als penyalars,
dessota el cel més blau, darrera eix mur d´Europa,
i al bressoleig, com Venus, de dos immensos mars”

Les llegendes medievals, les tradicions mitològiques, el cataclisme, la creació d´Espanya, les Illes, la descoberta d’Amèrica, la Hispanitat. La força creativa de l’obra de Verdaguer és insuperable, el seu ric lèxic (difícil d’entendre per molts), la musicalitat, la força imaginativa; va aconseguir que per primera vegada el català s’introduís a Europa. L’obra fou traduïda a moltes llengües i va permetre a Verdaguer situar-se en el firmament de la literatura catalana. Un poeta català, el poeta, l’hispà.

“L’Atlàntida” esdevé el punt fonamental de la literatura catalana, de la poesia hispànica de llengua no castellana, un homenatge a la gesta d’Amèrica, protagonitzada per tots el pobles ibèrics; on Verdaguer, amb la seva peculiar forma poètica d´entendre la hispanitat, fa de l´argument de la formació geològica d´Espanya l´enllaç amb les faules i llegendes que la tradició ens ha legat, on l’acció del poema s’estructura al voltant de dos plans: un d’històric que gira a l’entorn de Colom, que pretén incorporar al món del mite; i un segon pla que narra les gestes d’Hèrcules (Alcides), al qual pretén assignar una dimensió històrica.

El últims versos de “L’Atlàntida” són dignes de recordar:

“Lo savi ancià, que des d’un cim l’obria,
sent estremir lo cor, com una lira;
veu a l´àngel d´Espanya, hemos i bell,
que ahir amb ses ales d´or cobrí a Granada,
eixamplar-les avui com l’estelada
i fer-ne l’ample terra son mantell.
Veu murgonar amb l’espanyol imperi
l’arbre sant de la Creu a altre hemisferi,
i el món a la seva ombra reflorir;
encanar-s´hi enlaira a sa escomesa;
-Vola Colom… ara ja puc morir¡”

El 1879 publicà “Idil·lis Cants”, recull de la poesia de caire religiós, i es dedicà a escriure el seu segon poema èpic Canigó, poema bèl·lic i místic, on plasma la Catalunya plena de llegendes y d’enyorança per una perduda Edat Mitjana. Situada sobre l’any mil, la data del naixement de Catalunya, narra les aventures de Tallaferro en les lluites contra els musulmans.

Fixada la seva residència a Barcelona (al Palau de Comillas), hi romangué durant disset anys, llavorant nombroses poesies i escrits, i col·laborant en publicacions de caire religiós i catalanista (sempre tenint clar la seva profunda hispanitat):

” Dalt al bell cim del Pirineu un dia
son vol parava l’àliga francesa,
i girant a l’entorn la ullada encesa
vegé al lleó d´Espanya que dormia:
-Ara és l´hora, cridà, l´Espanya es mia¡-
i afalconant-se amb pèrfida escomesa,
da sa corona i d´ella i tot féu presa
que de ferro amb ses urpes estrenyia.
Lo ferreny català, que estava alerta,
sa mare pàtria al contemplar captiva
exclamà, al ull posant-se lo trabuc:
-Mentre el lleó d´Espanya se desperta,
jo alçant-ne el sometent, `lliga altiva
vaig a esperar-te en los turons del Bruc”

Catalunya a l’any vuit

Independentment de les seves obres èpiques més celebrades (L’Atlàntida i Canigó), Mossèn Cinto Verdaguer va conrear molts temes patriòtics i religiosos. Però en Verdaguer és reconegut avui en dia pel seu bell poema “El Pi de les tres branques”, indret on tota mena de separatistes pugen fins al pla de Campllong l’últim diumenge de juliol per celebrar el seu aquelarre particular i gaudir de la seva vessaria trepitjant l´hispanisme català.

Si els separatistes ens neguen el pa i la sal, si ens neguen la realitat de que els catalans som hispans,  si es creuen que amb les seves mentides i amb les seves  manipulacions dels últims anys podran negar la tradició de segles i la veritat hispànica de Catalunya, diguem-les-hi en boca del poeta més gran d´Espanya, un recull de part de les seves poesies:

“I els dos que tu volies per llaços en Espanya
dels cristians que hi naixen, com blat entre cisanya durant la flor aquí:
d’un vell planer de verges serà Riquilda mare,
de sants i solitaris serà mirall pare
lo penitent Garí”

“Lluïsos d´Espanya,
seguim nostra estel,
del pla a la muntanya,
de la terra al cel”

A Sant Lluís. Himne de Lluïsos a Montserrat
==

==
“Diu que per dot Déu vos donà l´Espanya:
guardeu-la Vós, guardeu-la eternament;
guieu-la a Déu, des d´eixa gran muntanya,
com als Reis l´estrella d´Orient”

Himne de la Coronació
==

==
“Donau abric a Espanya, la malmenada Espanya
que ahir abrigava el món,
i avui és com lo cedre que veu en la muntanya
descoronar son front”

A la Reina de Catalunya
==

==
“Tabor de nostra Espanya, per tos graons de roca
que sants. que reis i herois pujaren cap el cel;
Quina àliga en tes torres un vespre no s’ajoca?
quin rossinyol no hi canta del alba al clar estel?”

A al Verge de Montserrat
==

==
“Per ço da Ducs i Comtes a Provença,
i per bandera a Espanya un tros del seu penó;
per ço ni un peix se veia dintre la mar immensa
que no dugués les barres d´Aragó.”

A Barcelona
==

==
“Lliure de Cadenes la sempre invicta Espanya,
de llor cenyit son front
amb refulgenta espasa tenyida amb sang estranya
del Pirineu altívol escriu en la muntanya:
Venci a Napoleon.”

Manso
==

==
“Des de Vic a Barcelona
veu los pobles en rebull;
les paraules que s’hi senten
són de: Visca l Archiduc;
Visca en Carles terç lo d’Àustria;
muira en Felip lo d´Anjou;
Lo crit que s’alcen l´Ausona
per tot Espanya retruny”

Los Vigatans
==

==
“A arrencar la Creu d´Europa
véne quatre-cents naus;
si avui no escona la Lluna,
què en vol fer Deu de sos llamps?
Millor llamps li sou vosaltres,
naus d´Espanya, sempre avant;
al topar-se Europa i Asia,
una o altra al fons del mar.”

La Batalla de Lepant

La poesia de Mossèn Cinto dedicada a Jaume Balmes en la seva mort, es tota una declaració de quina fou la forma de pensar d’ambdós; menystinguts per la cultureta asfixiant que ens mal governa i que són els més ferms referents per nosaltres.

“Qui vol veure viu en Balmes.
corre, corre cap a Vic,
lo veurà en ses darreries
agonitzant en son llit…
A Espanya onà una estrella
lo cel, donant-li aqueix fill,
i aqueixa estrella s´acluca
quan arriba el zenit¡…
Oh Espanya, ma dolça Espanya,
pogués escriure un dia
escriure un dia i morir¡…
Lo sol tramunta la serra;
ploreu, campanes de Vic;
per Espanya i per Europa,
que negra baixa la nit;

La dolça Espanya. Això es per nosaltres Espanya. Cap imposició, cap negació. Només la tendresa del poeta.

Somatemps 26 Novembre 2013

Manifest “Somatemps”

“Som a temps Catalans,

som a temps de la feina,

la de fer una Espanya gran,

sense angoixes ni cadenes”.

Aquet manifest vol ser el punt d’arrencada d’una profunda revisió del catalanisme i de l´hispanisme; vol denunciar la derivació del catalanisme vers el secessionisme que patim en mans dels manipuladors de la història al servei de la classe política; vol revisar el nostre passat alhora que vol somniar un futur diferent al que ens anuncien; vol reivindicar el sentiment de pertinença a la catalanitat amb lleialtat hispana; vol gaudir del fet de viure i ser català sense imposicions de patrons i estereotips romàntics il·lusoris, vol potenciar la pluralitat i riquesa de la nostra llengua i promocionar la nostra cultura sense sancions de la correcció política; vol deixar en evidència les mentides que han bastit fins ara el pensament únic a Catalunya, imposat des de principis del segle XX i assumides com a veritats per una gran part dels catalans; vol oferir, en definitiva, una nova visió de la catalanitat profundament hispànica.

(més…)

Catalunya Hispana 17 Novembre 2013

http://mitesimentides.wordpress.com/2013/11/17/1387/

Javier Barraycoa: ”Muchos catalanes viven en una Alucinación colectiva creada por el nacionalismo, que juega con los imaginarios sociales y los sentimientos de la gente.”

“Cataluña nunca hubiera surgido si previamente no hubiera habido un sustrato común peninsular, cultural, religioso, que es la Hispanidad”.

“El nacionalismo nos aboca a una Cataluña abstracta, un lugar común de la sociedad globalizada sin identidad ninguna, como mucho la República Islámica de Cataluña. Será una sociedad artificial que morirá por sí misma”. (més…)

Catalunya Hispana 4 Novembre 2013

Ara ja no val a badar. Ara ja no estem per veure-le´s venir, ara ja no ens quedarem amb els braços creuats. Ara sortirem a plantar cara als separatistes amb arguments, llibres i documents.

El primer pas l´ha empres en Xavier Barraycoa. Es nomès un pas, però significatiu del que vindrà. Lluitarem contra els separatistes amb totes les nostres forces, no defallirem en els nostres esforços i no ens mancaràn recursos per donar-li la volta, perque encara som a temps d´aturar el desgavell independentista i la ruïna de la nostra nació cultural (Catalunya) i alhora de la nostra nació politica (Espanya).

Avui surt a la venta el llibre del professor universitari Xavier Barraycoa. Doctor en filosofia i en història, un personatge erudit que comença a sonar en força enmig de l´oasis podrit i somort de la nostra estimada Catalunya.

Llibre imprescindible per tots.

Francesc Martinez i Miret. “Segona nit de sang, l´alçament de Catalunya”. 28 Setembre 2013

Francesc Martinez i Miret, poeta i escriptor en català, autor de la obra “Segona nit de sang, l´Alçament de Catalunya” sobre els fets protagonitzats pels colpistes i assassins d´ERC el 6 d´octubre de 1934. L´odi dels separatistes portaria a que el poeta fos assassinat nomès dos anys desprès de la publicació de la poesia.

“Catalunya, Catalunya,
com t’han enganyat aixís? (més…)

Mossèn Morta. Navàs 1934 2 Juny 2013

Josep Morta i Soler. (L´Ametlla de Merola 1867- Navàs 1934). Sacerdot. Fou ordenat el 1901. Va exercir diversos càrrecs, com “Prefecte del Seminari de Vic”, ecónom de Massanés, Mlralcamp, Viver de Segarra i de Pujol del Planes, aon el 1911 fou nomenat rector. (més…)

Memòria històrica SI, memòria histèrica, NO. 26 Abril 2013

La mentira i la manipulació de la història a Catalunya fa fredar. La guerra de successió confosa com a guerra de secessió, la guerra de la Independència confosa amb la “guerra del Francès”, els aixecaments carlins oblidats i mitificada la batalla d´Almansa, el conseller Casanovas enarborant la bandera de Santa Eulàlia i ara mitificat com el far i guia de la bandera estelada. Mentires, falsedats, invents de mites; tot per aconseguir la fita d´inventar-se un passat antihispànic. (més…)

Als Voluntaris Catalans. Diari de Reus 1860. 22 febrer 2013

“Ja tornan, patria mia, de la guerra,

ja tornen victoriosos los teus fills:

contempla´ls de las naus saltar en terra,

de gloria coronals son fronts altius. (més…)

Josep Maria López-Picó. Un hispanista oblidat. 25 Desembre 2012

Josep Maria López i Picó. (Barcelona 1886 – 1959). Escriptor noucentista, dretà i católic, conegut com “López-Picó”.
Graduat en Lletres a la Universitat de Barcelona, ja de ben jove col•labora breument a les revistes “Joventut” i a “Catalunya”. El 1907, rep el Premi dels Jocs Florals de Barcelona. El 1910 publica dos poemaris (Intermezzo galant i Turment-Froment). El 1915 juntament amb Ramon Rucabado, Joaquim Folguera i Agustí Esclasans, fundà “La Revista”, que té vida entre 1915 i el 1936, quan la guerra estronca la seva existència. Posteriorment publicà: Cants i al•legories (1917), El meu pare i jo (1920), Popularitat (1922), La nova ofrena (1922) i Elegia (1925), Invocació secular (1926), Epitalami (1931), Variacions líriques (1935) i Epifania (1936).
Catalanista hispànic, lamentà profundament la bogeria revolucionaria de Companys el 1934 que el calificà de l´origen de la tragedia i suïcidi de Catalunya i d´Espanya, en el seu “Dietari 1929- 1959”:
“8 d’octubre del 1934.- Quina desolació els estralls de la revolta! Quina pena sentirnos la catalanitat essencial malferida i no poder proclamar la puresa de l´ídeal pel qual seria honrós dona la vida si no l’haguessin traït els catalans mateixos que han incendiat esglésies, assassinat sacerdots i saquejat propietats a pretext d’utopies forasteres. Estic en un estat d’espasme nerviós constant agreujat pel tiroteig que tot el matí hem tingut a la Generalitat”.
A la postguerra la seva obra es fa més apologètica i teològica: Via Crucis (1947), Maria Assumpta (1947), Job (1948), en són exemple. L’any 1948, d’altra banda, apareix el primer i únic volum de moment de la seva Obra Completa. Fou empleat de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Va veure amb satisfacció las fi de la republica en el seu dietari:
Pàg. 142:. “25 de gener del 1939.- Tot el dia d’avui, sorolladissim, l’hem passat sota el foc de l’artilleria la qual ataca ja les primeres defenses de Barcelona des de les voltes de can Julià de Vallirana. A pesar del meu aclaparament nerviós, tinc esment de respirar, després de dos anys i mig, alliberat del desordre anàrquic. Ahir encara les darreres escorrialles de les milícies governamentals que havien de protegir-nos, volaren tots els ponts (malaguanyat Lledoner de la triple arcada!) i saquejaren les cases del poble. Per què ha calgut que tan amarga realitat descobrís als de més obstinada orbesa l’engany que volien disfressar-nos amb el nom de Catalunya?.”
Una vegada acabada la guerra, López-Picó, decebut pel tracte a la cultura i la llengua catalana, segueix escrivint impertorbable des de les pàgines del seu dietari, i augmenta la seva producció poètica, de marcat to religiós.
López-Picó, un home de fervent religiositat i amant del resorgiment de les lletres catalanes, un home bó que il.lustra com cap altre el “Seny Català”, un home politicament compromès amb Catalunya i espanya, personatge de dretes e hispanista que va veure amb tristor com el nou règim franquista que ell havia recolçat perseguia una llengua espanyola com la catalana, entristit i rebutjet per tots la seva flama quedà en l´oblit.
Avui, dia de Nadal del 2012, volem retre-li homenatge a un dels millors poetes que ha donat Catalunya, un poeta català e hispà.